Agustí Bartra

El dia 8 de febrer de 1939, Agustí Bartra —aleshores novell escriptor de trenta anys, amb dos llibres al carrer, un de contes i l'altre de poesia— passava la frontera de França, un de tants en l’allau dels derrotats. El seu grup fou enviat per les autoritats franceses al poc hospitalari camp de Saint-Cyprien d’on escaparia al cap d'uns quants dies amb el seu amic Tarrés. La fugida els va durar poc: a Perpinyà van ser identificats i tramesos al camp d'Argelers, on Bartra retrobà amics i féu noves coneixences. Pel mes de maig els refugiats passen a un camp més allunyat de la frontera, prop de Beziers. Era el camp de concentració d’Agde, on Bartra va tenir, just a l'arribada, un incident amb un oficial de l'exèrcit republicà. L’oficial era Pere Vives, que inspiraria el personatge més important de Crist de 200.000 braços. Bartra se separaria de Vives i dels seus companys el primer d'agost, camí de la llibertat; Vives moriria tràgicament a Mauthausen el 30 d’octubre de 1941.

Francesc Vallverdú. Pròleg a Crist de 200.000 braços

Aquest any 2008 és el centenari del naixement del poeta, novel·lista, traductor i dramaturg Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982). Coincidint amb aquesta celebració, l’editorial mallorquina Lleonard Muntaner, Editor, enceta De biaix, una nova col·lecció de narrativa, amb la reedició de Crist de 200.000 braços, una novel·la que podem considerar ja avui com un dels clàssics de la literatura catalana del segle xx. La gènesi d’aquesta obra es remunta a l’any 1943. Aquest any en va aparèixer la primera versió, que duia per títol Xabola. Es va publicar a Mèxic amb un pròleg de Josep Carner. L’any 1958, quinze anys després, Batra la va publicar traduïda al castellà, amb notables modificacions i ja amb el títol Cristo de 200.000 brazos. L’èxit de vendes que assolí aquesta edició va animar Bartra a preparar l’edició catalana d’aquesta nova versió de la novel·la, que es publicà a l’editorial Martínez Roca l’any 1968. Un cop exhaurida aquesta primera edició, Bartra encara va revisar i va refer l’obra i donà per definitiva la versió que avui reedita Lleonard Muntaner, Editor, que parteix de la de Proa de 1974.

L’edició que avui presentem compta amb un pròleg de Francesc Vallverdú, que és una recuperació d’aquell que va escriure per a la segona edició del llibre (1974), i un revelador epíleg de Lluís Solà. Aquest explica molt bé el valor no solament literari de Crist de 200.000 braços. En remarca el seu caràcter marcadament reflexiu, explica per què una obra com la de Bartra no va ser ben assimilada en el seu moment ni justament tractada fins a dia d’avui. Però, sobretot, valora l’obra des del punt de vista ètic.

Les grans obres no deixen d’interrogar-nos contínuament. Ens interroguen en el seu passat sobre el seu passat i ens interroguen en el present sobre el nostre present. Una obra com Crist de 200.000 braços sempre més ens interrogarà, a cada moment, a cada lloc, onsevulla, sobre el valor de la llibertat. És una de les seves qualitats més altes.

Amb aquestes paraules defineix Lluís Solà aquesta obra d’Agustí Bartra. Solà encerta de ple perquè la lectura de l’obra, certament, obre interrogants i, de fet, cada relectura ens en descobreix tota una vastitud de matisos. Crist de 200.000 braços és l’experiència novel·lada de l’estada en els camps de concentració d’Argelers i Agde, on Bartra va passar uns quants mesos l’any 1939, abans de poder arribar a París per després exiliar-se i establir-se definitivament a Mèxic l’any 1941. L’escriptor no tornarà a Catalunya fins l’any 1970.

Crist de 200.000 braços és una excel·lent ficcionalització de l’internament als camps de concentració d’Agde i Argelers. Bartra hi situa els diferents personatges, les diferents veus narratives, a partir de les quals col·lectivitza aquesta experiència. Els quatre companys (Tarrés, Roldós, Puig i Vives) són qualsevol dels que conformaven la multitud dels camps. Podrien ésser qualsevol de nosaltres en una situació extrema. Bartra refà literàriament l’experiència de la seva relació d’amistat amb Pere Vives, personatge que s’expressa, a més, en la novel·la, a través de diversos passatges del seu diari.

Cal remarcar també el fet que sigui una editorial mallorquina que reediti aquesta obra de Bartra i que, a més, amb algunes obres d’aquest autor exhaurides i celebrant-se l’any Bartra, cap altra editorial no hagi fet el pas amb algun poemari. Aquest és un bon exemple, certament, de la vitalitat de l’edició a les Balears. D’alguna manera, el món de l’edició en català en aquests moments evidencia la inconsistència de l’oposició clàssica entre centre (entès com a Barcelona) i perifèria (entès com la resta).

Com hem dit, aquest llibre és un clàssic perquè en cada lectura ens qüestiona quelcom; per exemple, ens interroga sobre alguns aspectes essencials de la condició humana. Crist de 200.000 braços té quelcom de messiànic, amb una gran prosa poètica. La narració és profundament lírica i conté passatges d’una concentració simbòlica excepcional. L’escriptura de Bartra és una escriptura determinada en gran part per l’exili, una poètica que qüestiona i reflexiona sobre com pensar la pàtria des de l’exili. Salvant les diferències, així ho han fet també altres gran figures de la nostra història literària recent (Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Sales), a qui l’experiència de l’exili va marcar per sempre més la seva obra.

Clara Alzina