Avui al matí, just arribar al fons de la boca que em porta a
agafar el tren m'he trobat amb un anunci en forma de notícia de premsa a les
mans. Donaven a conèixer de part d'Apple la sortida de la pròxima generació del
seu flamant i best seller reproductor
musical que ha pràcticament esborrat la paraula walkman de la nostra societat, l'iPod. I tot i que avui dia aquest
últim mot es passeja sovint per les converses tecnològiques i cools de la gent, el seu successor ja fa
temps, un anyet, que té un altre nom: iPhone. Doncs bé, ja està desfassat, ara
toca iPhone3G, que es veu que abans no els sabien fer...
Bé, mentida, els iPhones no són ben bé uns successors. De
fet iPhone és la integració de diversos possibles gadgets tecnològics, el més destacat dels quals són ser un telèfon
mòbil (d'aquí l'iNom) i la possibiltat de navegar per Internet. A més de ser un
reproductor multimèdia portàtil (música, fotos, vídeos, pel·lícules, emissions
de ràdiointernet, llibres audibles...) i també una PDA (agenda personal digital).
I, és clar, clic! fa fotos amb megapixels de resolució!
L'aparell en qüestió sembla fabulós, molta gent espera coses
com aquesta i molt més, encara que no ho sàpiga. Per això la premsa avisa. I
bé, ara ens podríem posar a parlar de la guerra entre les grans companyies per
arribar a dominar el mercat de les comunicacions i la multimèdia.
Però el que em porta a parlar dels aparells electrònics
portàtils personals, amb l'excusa de l'anunci de l'iPhone3G, és l'ús del temps
lliure que fa la gent al tren o a llocs de context similar. Els últims temps la
gent utilitza cada vegada més aquests gadgets
portàtils, i encara també de més antics, com els llibres. Per aprofitar
l'estona o, si més no, ocupar-la.
Perquè, què pot fer una persona corrent de la nostra societat
quan està tancada en un vagó amb un bon nombre d'individus semblants i
normalment desconeguts sense poder sortir-ne fins que el final del trajecte ho
marqui?
Crec que el tren seria un espai esplèndit perquè les
persones coneguessin gent nova, fessin relació social. Ara, a vegades és com un
teatre on pots veure actuar grups de gent que va junta. O a cadascú
individualment. I fins i tot com interaccionen desconeguts moguts per algun
accident situacional. Però podria ser molt més! Un espai de tertúlia i debat, o
fins i tot un petit fòrum de coneixaments.
De sempre existeixen les tertúlies de bar entre clients
habituals. No, no es tracta de crear converses banals sobre el futbol. També bé
que existeixen activitats muntades artificialment perquè la gent interessada
pugui crear nous vincles d'amistat o relació sentimental amb desconeguts. No.
No es tracta, d'anar tan enllà tampoc, no cal. Però, seria possible que entre
nosaltres, a la nostra potser freda cultura, fóssim capaços de ser molt més
oberts a la comunicació espontània i directa amb els que compartim un espai
efímer com el viatge en tren?
L'iTalk podria ser una simple enganxina d'última generació
que tot usuari del tren escolliria portar quan estigués interessat en
participar a l'activitat. La conversa podria començar simplement perquè sí,
entre els usuaris de dit artefacte d'última generació, amb qualsevol excusa.
També es podria promoure el debat sobre alguna notícia que sortís a la premsa
escrita gratuïta (l'eina més utilitzada per passar l'estona al tren, que no
informar-se, ja sabem).
Aleshores, a partir d'això, segurament la gent canviaria, o
més ben dit, esculpiria, la percepció de les persones que té al voltant, les
desembolicaria. A vegades ja passa una mica, quan a una persona l'assalta la
trucada d'un mòbil, per exemple. La seva conversa comença a dibuixar aquella
persona més enllà de la seva aparença.
Però el més important seria l'enriquiment mutu que es
produiria, i que ara estem perdent, com una immensa font d'energia
desprofitada. Quant coneixament desconegut que viatja escapolint-se entre el
poc espai que resta dins el vagó entre les persones. Aïllats viatjants en hora
punta.
En general, la tendència de la societat no és potser perdre
la comunicació, segurament creix. Però aquesta s'esdevé de forma virtual. I en
aquest canvi hi ha alguna cosa que se'ns escapa. Una diferència que ens fa
canviar la personalitat com a societat.
I això és el que em trobo al tren mentre deixo els fulls de
premsa plegats i a punt per a ser llegits per un nou desconegut: gent fent
temps d'oci individual. Escoltar música o la ràdio. Llegir llibres o premsa.
Jugar a vídeojocs o passatemps. Dormir o absentar-se. Obsevar l'escena o el
paisatge. O bé, sí! també emprèn una activitat comunicativa. Parlant amb la gent
que va, en directe, diguem-ne. I, molt sovint, parlant pel mòbil, escrivint
SMS...
L'iPhone mescla les dues opcions: l'oci individual i la
comunicació. Però aquesta última només en la seva vessant virtual. Cal dir que
si ens fixem amb la tasca comunicativa de l'aparell trobarem que, a banda de la
part del seu ús com a mòbil el qual ens permet comunicar-nos amb ja coneguts,
hi ha un ingredient nou molt important. Posar-nos Internet a la butxaca.
I què té Internet? Doncs que, en la comunicació entre grups
i persones, a part de servir per a enllaços entre ja coneguts, actua com a
generador de contactes, de teler d'una xarxa d'individus desconeguts (pel menys
primerament) que deixen fluir allò que volen dir, les seves idees, coneixaments
i opinions potser més lliurement que mai. Normalment agrupats per interessos
comuns.
I en canvi, això mateix no som capaços de fer-ho
directament, si ens trobem realment amb els altres. Sembla que per aconseguir
això necessitem alguna cosa com l'iPhone3G. Potser un dia parlarem a través
d'Internet amb la persona que tenim al seient de davant al tren, tot
quedant-nos sense saber-ho. Tan fàcil que seria portar l'enganxina iTalk! És
una llàstima, no?
Daniel Valls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada